Connexions dispositius 3G

L'International Mobile Telecommunications-2000 (IMT-2000) o altrament dit 3a Generació(3G), són un conjunt d'estàndards i de tecnologies de communicació mòbil. Es basen en recomanacions fetes per la Unió Internacional de Telecomunicacions (ITU) i el seu objectiu és el de permetre les comunicacions mòbils globals i oferir serveis multimèdia als usuaris de telefonia mòbil.

El gran objectiu de la tercera generació, era aconseguir un espectre de telefonia mòbil unificat en una sola tecnologia. No es va aconseguir, ja que a Europa i al Japó es va adoptar la tecnologia 3G UMTS i a Estats Units d'Amèrica van adoptar el CDMA-2000.^[2]

Amb les tecnologies de tercera generació, s'aconsegueixen velocitats de transmissió de dades(fins a 2 Mbps) superiors a les de les tecnologies de 2.5G o 2.75G(EDGE arribava fins a 384 kbps).^[3]

Les característiques més significatives de la tecnologia mòbil 3G són la gran amplada de banda disponible per a suportar un nombre molt més gran de clients de veu i dades (especialment útil en zones urbanes) i l'augment de la velocitat de transmissió de les dades a un cost més baix que amb 2G.

Les xarxes 3G utilitzen una portadora de canal de 5MHz d'amplada, la qual permet unes velocitats de transferència molt més elevades que amb les xarxes 2G. Aquesta portadora de canal proporciona un ús òptim dels recursos de ràdio per als operadors que han rebut grans i contigus blocs de l'espectre. D'altra banda, també ajuda a reduir el cost d'implementar xarxes 3G al ser capaç de proporcionar altes velocitats de transferència a un gran nombre d'usuaris. 3G també permet la transmissió de 384kbps per a sistemes mòbils i 2Mbps per a sistemes estacionaris. Els usuaris de 3G disposaran d'una major capacitat i una eficiència millorada de l'espectre, el qual els permetrà tenir accés a un roaming global entre les diferents xarxes 3G.^[4]

Els serveis de tercera generació combinen l'accés mòbil d'alta velocitat amb els serveis basats en el protocol IP. D'aquesta manera no només s'aconsegueix una velocitat de navegació molt més ràpida sinó que s'aconsegueix explotar al màxim l'ample de banda disponible mitjançant noves formes de comunicació. d'accés a la informació, d'oci, etc. A més a més, mitjançant la tecnologia 3G es poden realitzar diverses conexions simultànies des d'un mateix terminal mòbil de manera que l'usuari pot estar navegant per internet o conectat a alguna base de dades mentre al mateix està realitzant una trucada.

Per garantir l'èxit dels serveis 3G, aquests han de proporcionar:

• Transmissió simètrica i assimètrica d'alta fiabilitat.
• 384Kbps en espais oberts i fins a 2Mbps en espais tancats i amb baixa mobilitat.
• Utilització dinàmica de l'ample de banda disponible.
• Commutació de paquets i commutació de circuits.
• Diferents serveis simultanis en una sola connexió.
• Qualitat de veu com en la xarxa fixa.
• Accés a internet, videojocs, comerç electrònic i àudio i vídeo en temps real.
• Personalització dels serveis en funció del perfil d'usuari.
• Incorporació gradual en coexistència amb els sistemes 2G.
• Un estàndar global.
• Cobertura mundial.

Tot i que el 3G s'ha introduït exitosament als mercats asiàtics i europeus, existeixen una sèrie de problemes per als proveïdors i per als usuaris:

• Cost molt elevat de les llicències d'explotació dels serveis 3G.
• Grans diferències en els termes de les llicències.
• La majoria de les empreses de telecomunicacions estan fortament endeutades, cosa que fa que construir noves infraestructures per a les xarxes 3G sigui un risc.
• Suport dels Estats als operadors amb problemes econòmics.
• Efectes negatius per a la salut de les ones electromagnètiques.
• Cost i mida dels telèfons mòbils 3G.
• Falta de serveis 3G per als usuaris.
• Falta de cobertura a causa del fet que és un servei molt nou.
• Elevats preus dels serveis 3G en alguns països, inclòs l'accés a Internet.